HOMENATGE A LLUÍS LLADÓ

FACEM una darrera cucavela, Lluís.
O millor tal volta la penúltima.
Agafa’ns les mans amb força
i volta, una vegada més,
sobre el teu propi eix;
capgira, si cal,
certituds i evidències,
mostra al món
la teva agilitat sense parell,
romp el mite
de la tradició i les bones maneres
i vola,
sent-te meteorit o astre
o simple avió de paper
i,
quan siguis enlaire,
ingràvid,
espargeix la llavor del teu nom
sobre els erms camps del silenci.

Darrera cucavela. Miquel Àngel Lladó. (Palma, 1958)

El vell poeta. Pere Joan MARTORELL(Lloseta, 1972)

Diuen que en aquesta casa que m’habita,
quan jo encara creia en bruixes i desconeixia la mentida,
hi va viure i morir un vell poeta.
Llevat dels seus versos, no se li coneixia ofici ni benefici.
tenia el mal costum de menjar poc i beure molt:
un cantó de pa d’ahir i una botella de vi negre del celler.
Diuen que no xerrava amb ningú, que no tenia amics ni parents.
Tan sols se’l veia passejar pel poble amb un raquític ca pucer.
potser en aquesta mateixa habitació va estimar alguna dona,
potser aquestes parets presenciaren la seva lenta agonia.
Diuen que els meus poemes són la seva veu,
que la seva ànima m’ha robat el cos,
i que la seva trista existència és l’expressió dels meus ulls.

Pere Joan MARTORELL(Lloseta, 1972)