HOMENATGE A LLUÍS LLADÓ

FACEM una darrera cucavela, Lluís.
O millor tal volta la penúltima.
Agafa’ns les mans amb força
i volta, una vegada més,
sobre el teu propi eix;
capgira, si cal,
certituds i evidències,
mostra al món
la teva agilitat sense parell,
romp el mite
de la tradició i les bones maneres
i vola,
sent-te meteorit o astre
o simple avió de paper
i,
quan siguis enlaire,
ingràvid,
espargeix la llavor del teu nom
sobre els erms camps del silenci.

Darrera cucavela. Miquel Àngel Lladó. (Palma, 1958)