ODA A ESPANYA

(1898)

Escolta, Espanya, -la veu d'un fill

que et parla en llengua -no castellana:

parlo en la llengua -que m'ha donat

la terra aspra;

en 'questa llengua -pocs t'han parlat;

en l'altra massa.

T'han parlat massa -dels saguntins

dels que per la pàtria moren;

les teves glòries -i els teus records,

records i glòries -només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te -molt altrament:

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes -vida és la sang,

vida pels d'ara -i pels que vindran:

vessada, és morta.

Massa pensaves -en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies -a morts els fills,

te satisfeies -d'honres mortals

i eren tes festes -els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos -marxar replens

dels fills que duies -a que morissin:

somrients marxaven -cap a l'atzar;

i tu cantaves -vora del mar

com una folla.

On són els barcos.- On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:

tot ho perderes,- no tens ningú.

Espanya, Espanya,- retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't -de tant de mal;

que el plor et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? -No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua -que et parla

entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Joan Maragall