Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels
fem el mateix camí sot els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga.
Màrius Torres. Març 1937.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada